En el llarg procés de
dissolució del món feudal i en el temps d’ascens de la burgesia com a classe
social a la recerca de l’hegemonia, el lligam entre els homes i les dones
sortiria, de manera definitiva, de la solitud i obscuritat dels cenacles i dels
temples; del castell del senyor feudal i de l’adscripció a una terra aliena. Amb
l’adveniment del mode de producció mercantil, primer, i capitalista industrial,
després, mica en mica, anirien desapareixen els antics vincles personals i
espirituals que relligaven les primeres formes de comunitat; ja sigui en la
seva forma anterior, feudal, de dependència i subjecció personal; o a les
formes més antigues, del temps de l’Imperi romà o de l’antiga Grècia, o més
enllà. Sempre la vinculació individual tenia un component ideològic,
espiritual, religiós; i és que, hem observat abastament el sentit de
conformació social i d’utilitat individual i col·lectiva de la religió i de la
ideologia; i la seva utilització, per part del poder polític, com a eina de
control social i de formació del caràcter dels ciutadans i de les classes
subalternes.
La religió seguiria,
això sí, tenint un paper fonamental des del punt de vista ideològic en la conformació del
caràcter del cristià del món occidental, i en la seva actitud davant de la vida
i de la mort, i del treball de cada dia (recordem el que dèiem abans pel que fa
al protestantisme i al calvinisme); però ara, la relació principal dels homes i
de les dones en les seves relacions socials fora de l’àmbit familiar, el seu
lligam amb el món laboral, serien bàsicament econòmiques. El pagès, el
treballador del gremi, l’artesà o el mestre, o l’aprenent, tothom seria lliure.
La vinculació i la dependència amb el senyor, amb l’empresari, seria, d’ara
endavant, econòmica. Això era un pas endavant? Aquesta era l’esperança: un món,
no sempre lluminós, però lliure i obert, sense servitud, econòmic, s’albirava
un xic més enllà; una terra, o una ciutat; un treball, o una feina que, malgrat
que la llibertat legal comportava inseguretat i por (altra vegada), era la
promesa i l’esperança d’una prosperitat individual a través del propi esforç.
Una fe íntima però pública, com era la fe cristiana, estava deixant pas a una
altra fe, també íntima i pública, però civil i raonada. Era el llarg, i sovint
dolorós, trànsit de la fe religiosa a la fe en el Progrés.
I els homes i les
dones deixarien la seva adscripció a la terra per alienar-se en el treball a
les viles i ciutats, o per subjectar-se en altres predis en unes noves
condicions, no sempre favorables. Per a les masses populars, per a la majoria
pagesa del món, a nivell personal era canviar el respecte, la por i l’odi, com
sentiments conformadors del propi caràcter, del caràcter d’un serf de la gleva,
per uns altres sentiments i desitjos no sempre millors: l’afany de lucre,
l’enveja, l’engany, i sovint, la mateixa cruesa de caràcter heretada dels vells
senyors. Així fou com l’alienació econòmica de la manera de fer del capitalisme
substituiria en les classes treballadores la por i el respecte del món feudal
per uns instints no més afalagadors.
Malgrat tot, homes i
dones volien sortir de la caverna sense més por d’enlluernar-se: davant hi
havia un camí per fer. S’obria una porta
cap a l’esperança d’una vida millor, cap un progrés que qüestionava els
fonaments ideològics i culturals de l’ordre medieval, amb la consciència que,
per poder progressar, per força calia un
millor coneixement tècnic i cultural, una millor preparació, una millor
educació. I això no estava a l’abast de tothom, naturalment. Amb tot, l’educació
estava, com ara, encaminada per a les finalitats i necessitats de la comunitat
i de l’Estat (de les castes, estaments i classes hegemòniques); més enllà de
qualsevol necessitat i inquietud intel·lectual individual. La recerca del
saber, arreu, s’adaptà sempre a les necessitats pràctiques de la comunitat i de
l’Estat. A banda de la religió, doncs, aquests continguts ideològics i
educatius estarien sempre al servei de la societat convertida en Estat; en un
sentit utilitarista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada