VIII - Lluita de classes i educació integral: Els límits del Capital

 

... l'organització sobre l'educació social ha de contribuir

a fer que els nens comprenguin els fenòmens de la vida social

i aprenguin a construir activament aquesta vida.

 Nadiezhda Krupskaia, “Cap a una escola nova”

A finals del segle XIX, l’evolució de les forces productives del Capitalisme estaven provocant l’esclat de totes les seves contradiccions: Capital vs. Treball; nacionalismes polítics vs. internacionalisme econòmic; imperialisme econòmic vs. colonialisme polític; creixement econòmic vs. descens de la taxa d’explotació; oferta creixent vs. limitació de la demanda; liberalisme econòmic vs. competència interimperialista; Estat liberal Mínim vs. creixement burocràtic de l’Estat protector. I és que el Capital buscaria sempre l’expansió internacional i (com sempre) el suport del seu Estat; i, més enllà de la teoria de la llibertat d’empresa i del lliure mercat, esdevindria monopolista a través de cartels i de trusts. Seria l’inici d’una nova etapa del Capitalisme coneguda com la de l’Imperialisme capitalista; una etapa que havia de superar al vell colonialisme dels segles anteriors, i que no s’imposaria del tot com a sistema d’explotació econòmica fins passat la II Guerra Mundial.

 

 

El coneixement no és pas un fàcil i alegre simpòsium

a compartir entre els humans. En una societat estructurada

sobre relacions de dominació, representa, abans de res,

un poder, la possessió i control del qual,

un cop descoberta la seva potència,  

pretenen no deixar escapar les classes dominants.

 Carlos Paris, “El rapte de la cultura”